sábado, diciembre 30, 2006
bueno, pues vale
Després de treballar al bar d ma germana, d'anar a la biblioteca i inmersar-me al món dels videoclips i de quedar amb el Víctor que per tercera vegada m'ha besat buscant no sé el què, he quedat amb la Mireia a l'Ovella Negra de Marina, total per a què? Doncs per pujar, fotre un cubata i una partida al billar ple de trampes que no m'agraden gens ni mica pq no respecten el joc i haver-me'n d'anar. No estic enfadada, però em toca la moral que per un cop que em ve de gust, no anar de festa sinó. simplement fer un parell de copes amb la calma, fer broma, xerrar i jugar, m'he de menjar els mocs i marxar cap a casa. I ara què? El putu emule és més lent que un jeti corrent per les platges de Jamaica, tinc la peli de Rize però tenint en compte que és 100% en anglès ja veus tu si em ve gaire d gust fer l'esforç de veure-la per moltes ganes que en tingés mesos i mesos enrera. En fi, HOSTIA PUTA! ja està, res més a dir.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
5 comentarios:
un dia, un altre i un altre... sento aquestes mateixes ganes de blasfemar amb tota la mala hòstia però la blasfèmia se'm fa curta. any nou, la mateixa merda. sorry per no aixecar la moral i per respondre per primer cop al teu blog amb una parida com aquesta, però és com em sento...
a veure si amb sort ho veus ara mateix. Com tens el dia de demà per quedar a la tarda o al vespre, de fet quan tu vulguis pq encara q hauria d'estudiar considero q tinc el dia lliure. Un petonàs... q carai, però si tinc el teu telefon i tot, pq no et truco i acabo abans? no si a aquestes alçades encara em farà vergonya trucar-te ai q no madurem! Fins ara!
tinc el tlfn apagat des de fa dies. m'emprenyen els sms de felicitacions absurdes o els graciosets en plan 'hola, sóc saddam, que fas per cap d'any, que estic penjat?'. la setmana aquesta és dura. especialment dura. ja sé que molta gent odia aquestes festes. no sóc l'únic. però en el meu cas l'afegit és que tooooota la meva famíla els dóna per morir-se en aquestes dates. però no importa. els hi ha que volen celebrar per collons. i jo que em cago en déu i en la mare que el va parir...
però no et ratllo amb paranoies encara que sé que reserves aquest blog per mogudes d'aquestes. la propera setmana tindré més temps lliure. ens posem en contacte. és possible demà, no sé, depèn de si estic al vallès, al penedès o a bcn. et diré alguna cosa.
No pateixis de més, cauries en el masoquisme, si ho necessites sempre t'oferiré una sessió de sado a on et poguis descarregar amb mi i dexar-te respirar a tu mateix ni que sigui per un segon. A la gent que s'entesta en celebrar coses que quasi no saben d'on venen ignora'ls, un sap el que té a dins i quan està llest per relaxar-se i celebrar el que sigui, el nadal, un aniversari o la mort de Franco. En fi, avui no et puc oferir grans reflexions però sí un mà a l'esquena i un somriure senzill i sincer.
despres de llegir els komments ja no c k et volia posar,, o sigui k res!
Publicar un comentario