coses q pasen pel cap, no em mireu malament

Quan feia ballet la professora m'insistia en que m'hi dediqués, q hi veia molt de futur en mi com a ballarina i q si m'acabava decantant cap el contemporani com era la meva intenció q podria arribar a ser algú. Vaig canviar d col·le i ho vaig deixar, vaig probar d tornar un parell d'anys després a una acdèmia d'alt nivell a on feien els examens a Londres però en veure que nenes més petites q jo recordaven millor el nom dels passos em va entrar la plorera d l'orgull ferit i ho vaig deixar estar, com podien ser millors q jo si eren més petites malgrat q jo ho hagués deixat durant dos anys? Un orgull feridor i estúpid. No hi vaig tornar mai més. Aquest any vaig rumiar d'apuntar-me a dansa a la universitat però pensant en els kilos q em sobren ho vaig deixar correr.
Durant l'època d'institut em vaig trobar d tot. Vaig fer classes particulars de cant i la professora em va dir q tenia molta potència i afinació, q era capaç d'arribar tant a greus com a aguts, q coneixia molt bé el meu cos i q podia arribar a treure'n molt de profit. Vaig pensar en el teatre musical donada la combinació d dansa i cant, però vaig trobar q per mi era un joc i q la meva veu mai no ha estat gaire bonica, la qualcosa encara considero, tot i q l'òpera em motivava molt, m'hi hauria decantat cap ella probablement. Tan se val pq ho vaig deixar, massa cares les classes.
Tant a plàstica com als crèdits variables q tenien a veure amb l'expressió artística els professors em van encoratjar a fer el batxillerat artístic i belles arts. Recordo com la professora de pintura, la Marina, va estar ensenyant el que havia pintat, el que no recordo s a qui, potser al Jaume Garcia i a algú més, no ho sé, aixó ho he oblidat, però recordo la barreja de vergonya i orgull a les galtes inflades i vermelles junt amb el riure nerviós d'agraïment. També recordo el dia q el Pere Bascones ens va dir a dibuix q retractéssim al company del costat i com va ensenyar tb el meu dibuix pq era calcat a la Laia López tot i q curiosament se la veia més envellida, a ella no li va agradar per aixó, pq era ella, però vella... curiós no? Finalment, ni ho vaig contemplar fer l'artístic, dibuixava i pintava quan m'ho deien o em venia terriblement d gust, i aixó era en ben poques ocasions i per tant no considerava q mai m'hi pogués dedicar, no he tingut mai inspiració ni constància, no puc ser artista.
D'altra banda, també a l'institut, em vaig afartar de fer crèdits variables d'escriptura imaginativa anomenats "Tallers de Letras" amb l'Enric Sàrries q sempre em posava sufis dient-me q era tan bona com vaga, i q no em puntuaria amb l'excel·lent fins q no fes només alló q em venia de gust. M'agradaven aquests crèdits pq suposaven reptes els escrits, tots eren tan raros, quines tècniques Déu meu! en canvi, els q no eren d'escriure si no d lèxic o coses així no els feia. Recordo a l'Albert un company q al·lucinava amb la meva rapidesa per a pensar un text seguint les normes pautades i escriure'l, sempre ho escribia tot l'hora abans de la classe i aixó q eren escrits llarguets, no pas redaccions d quinze linies. En Sàrries em deia q m'ho prengués en serio, q tenia fusta. En Manel Haro a castellà em donava l'oportunitat de llegir el que escribia de tant en tant a classe, tb pq ell sempre demanava exercicis d'escriptura protagonitzats per la seva estimada Josefina però tb d'altres més lliures encara. Un dia em va dir q escrigués un llibre, li vaig dir q no q jo no sabia escriure "textos llargs" q no tenia prou imaginació ni sabia crear una història. Em va dir q ximpleries, q ho tenia tot al cap i q podia fer qualsevol cosa. Finalment no ho he probat mai d'escriure res gaire extens més enllà de les mini noveles q ens feia fer el Sàrries i q sempre em posava Excel·lents. Continuo pensant q no tinc cap història i q l q sé fer en tot cas és crear imatges, però no narracions, per aixó suposo q quan he ensenyat un text ningú l'ha entés, el que em recorda una altra cosa... a primer de carrera vaig fer una assignatura d'amplicació de llengua catalana i vam fer una mena d concurs literari. Van venir un parell de professors més a opinar sobre els textos o algu així i un altre a fer una mena d conferència dins d l'entrega d premis. Recordo com la professora li va preguntar a aquest referent a mi si era possible q algú pogués dominar increïblement la llengua i en canvi no ser entés, q si podia tractar-se de l'abstracció en tant terme artístic en la prosa... no recordo el q li va respondre el de la conferència però sí a la professora q em va clucar l'ull. Ara ja no sé escriure, ara quasi no sé ni llegir, la darrera davallada moral q vaig tenir ho va destruir, però crec q de mica en mica ho estic recuperant. Potser algun dia torni a saber expressar-me com ho feia abans, encara q no m'entenguessin! ;P
En l'època de la unversitat he pintat un parell de quadres que m'han dit q els han deixat parats als q els hi ensenyat. Voldria fer alguna mena de curs de pintura, però considero que continuo sense una motivació artística-espiritual com per dedicar-m'hi, simplement crec que sempre se m'han donat bé les manualitats i prou.
En fi, que ni ballarina, ni cantant d'opera, ni escriptora ni pintora, ah! i no oblidem els esports de contacte q el meu profe d tae kwon do em volia dur als campionats i ho vaig deixar estar pq passava d'anar al gimnàs podent quedar-me a casa! per tant, tampoc esportista.
Ara estic fent història de l'Art i ningú m'ha dit q tingui fusta, bueno, potser la Giannina a la seva manera, però ella ho diu pq li agrada com li trec el suc a les coses q em donen a interpretar però aixó és una altra cosa... en fi, q ara estic fent camí per a una cosa q ningú m'ha dit q estigui capacitada i q no pinta gaira bé a q ho hagi d'estar.
Realment, després de tantes possibilitats, seré algú a la vida, i no vull dir en tant al reconeixement per part d la resta sinó al autoreconeixement, algun dia podré dir: si, em dic Judith López i em dedico aixó, i m'encanta! No sé, suposo q no es pot pretendre endevinar el futur, però no oblidem que aquest cada cop està més aprop i continua sent indefinit... mala senyal. Petons