sábado, enero 13, 2007

dissabtes

En fi, un dissabte més al bar de ma germana. Un dissabte més assabentant-me dels problemes que es couen a casa per persones q aprecio però q hi són estranyes. Un dissabte més a la tarda a casa. Un dissabte més plantejant-me la meva vida. Un dissabte més ensopida. Un dissabte més... sense somriure. Ho sento

3 comentarios:

Anónimo dijo...

Et trobo moltes virtuts. Moltes. Però és ben clar que la criptografia no la domines del tot. Els farcellets de col són fantàstics per recuperar somriures perduts.

alarido dijo...

:) Al menys ara ja tinc una paraula més al meu petit diccionari: Esteganografia. Prefereixo les engrunes al no res...

alarido dijo...

de hostal en hostal y te envio una postal...