Me l'ha pasat un amic.... preciosa, baixeu-vos-la d'on pogueu, i com bonament pogueu. Pq l'esperit trobadoresc i el sentiment occità... mai desapareixeran
Haig de cantar d’allò del que no vull,
estic tant rancuniosa amb aquell que estimo
perquè l’estimo més que qual altra cosa:
I no em valen mercè ni cortesia
ni tampoc la meva bellesa, la meva riquesa o el meu sentits.
Per això em sento enganyada i traïda
de la mateixa manera que si fos poc agraciada
Estic tranquil·la perquè mai he fet gens dolent,
vers vos, amic, en res,
ja que us estimo més que Seguin estimà Valensa
i estic satisfeta perquè he conquerit el vostre amor,
amic meu, perquè vos sou el meu valor més preuat,
però sou arrogant amb mi en paraules i aparences
i alhora franc amb la demés gent.
Em pregunto, amic, com us heu fet tan orgullós vers mi
i tinc motius per lamentar-me
no està bé que un altre amor us hagi allunyat de mi
sense importar-vos allò dit i concedit.
I recordo com va ser l’inici del nostre amor
Però Déu mai hagués dit que la nostra separació seria per culpa meva.
Les grans proeses que allotja el vostre cor
i el vostre noble llinatge em retenen
ja que no hi ha cap dóna que, en la distància o a prop,
si vol estimar, no s’inclini davant vos
però vos, amic, teniu tal enteniment
que hauríeu de triar la millor
i us recordo tot el que compartim.
La meva dot i la meva noblesa han d’ajudar-me
així com la meva bellesa i el meu cor honrat,
de totes maneres vull enviar-vos aquesta cançó
que serà la meva missatgera.
Vull saber, bell i gentil amic
perquè sou tan cruel i salvatge amb mi;
doncs no sé si és arrogància o mal caràcter.
Però vull especialment, missatgera, que li diguis
que molta gent pateix d’excés d’orgull.
jueves, febrero 01, 2007
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
No hay comentarios:
Publicar un comentario