aixó no és felicitat, aixó és no lligar-se a ningú fins que em torni a enamorar o apareixi de nou qui ha d'apareixer i mentretant, demostrar que no s'arrosseguen càrregues pasades (encara que en el fons sigui mentida) però no tinc ganes de més discursos pel meu bé i he comprobat que és molt més fàcil ser un pendó que no pas una bona noia amb una parella estable a la que no s'estima.
Pensava que estalviar-se un mal tràngol era motiu per estar content. Perdoneu la bona intenció. Per cert, un pendó també pot ser un estendard (gramaticalment estic parlant, és clar). Des d'aquest punt de vista, ho trobo molt noble això de ser un pendó.
Hi ha persones amb les que no vull discutir, em faria massa mal. Em disculpo si he estat descortés però no justificaré el meu "modus vivendi" actual ja que potser en la llunyania no seria comprensible. Simplement, crec que tinc bons motius, intentar ser feliç i oblidar les meves cicatrius per bé que encara romanguin en mi, en cos, cor i esperit. Mai deixaré d'estimar el que un dia ho va ser tot, però no puc deixar que la meva vida continui en una pausa no volguda a l'espera d'un destí que potser no em pertoca.
Mai he qüestionat els teus actes. Desgraciadament (o no) et trobo totes les gràcies (aquesta frase m'agrada). Per tant, no calen disculpes. Pipi, caca, pedo, pis, veni, vidi i vinci.
Fins i tot quan intento enfadar-me amb tu m'acabes fent riure, aish què t'he de dir? que sempre aconsegueixes una emoció meva sigui quina sigui? un somriure i un petó a l'engonal...com els d'abans de "l'hecatombe".
melangiosa, extrovertidament introvertida, tranquila i nerviosa...potser hauria d'haver nascut a una altra època pq sempre amago les veritables emocions rere altres més acceptables per un motiu o un altre
6 comentarios:
Pilota al pal!
Posem-ho així: saber que ets feliç encara em fa somriure.
Envoltada de convergències puntuals, la meva és uniforme.
aixó no és felicitat, aixó és no lligar-se a ningú fins que em torni a enamorar o apareixi de nou qui ha d'apareixer i mentretant, demostrar que no s'arrosseguen càrregues pasades (encara que en el fons sigui mentida) però no tinc ganes de més discursos pel meu bé i he comprobat que és molt més fàcil ser un pendó que no pas una bona noia amb una parella estable a la que no s'estima.
Pensava que estalviar-se un mal tràngol era motiu per estar content. Perdoneu la bona intenció.
Per cert, un pendó també pot ser un estendard (gramaticalment estic parlant, és clar). Des d'aquest punt de vista, ho trobo molt noble això de ser un pendó.
Hi ha persones amb les que no vull discutir, em faria massa mal. Em disculpo si he estat descortés però no justificaré el meu "modus vivendi" actual ja que potser en la llunyania no seria comprensible. Simplement, crec que tinc bons motius, intentar ser feliç i oblidar les meves cicatrius per bé que encara romanguin en mi, en cos, cor i esperit. Mai deixaré d'estimar el que un dia ho va ser tot, però no puc deixar que la meva vida continui en una pausa no volguda a l'espera d'un destí que potser no em pertoca.
Mai he qüestionat els teus actes. Desgraciadament (o no) et trobo totes les gràcies (aquesta frase m'agrada). Per tant, no calen disculpes.
Pipi, caca, pedo, pis, veni, vidi i vinci.
Fins i tot quan intento enfadar-me amb tu m'acabes fent riure, aish què t'he de dir? que sempre aconsegueixes una emoció meva sigui quina sigui? un somriure i un petó a l'engonal...com els d'abans de "l'hecatombe".
Publicar un comentario