Escoltant Apocalyptica II

Passes toves llagrimegen
cames lentes es dobleguen
corbes d'aigua i ombra
tranquil.. tranquil... no ploris per mi
cause nothing else matters
t'estimo en la foscor
i abraço la llum que de dins teu surt
però... no ens enganyem... que no es llum
si no una penyora del nostre amor

caic
caic
caic

i em torno a aixecar
que no puc deixar de plorar?
i m'aferro al meu propi pit
per què el teu ja no el vull més, és irreal.
No...

Llum... ombra
Caligari
Expressionisme sinistre
corbs, milers de corbs

cabells desfets
llençols rebregats
un sol cos
malferit
gris
i una taca vermella
petites taques blaves
i una finestra de primavera nova

una cançó d'Apocalyptica

hope is beuty,

personified

at her feet, the world,

hypnotized

a million flashes,

a million smiles

and the longest mile

but in this heart of darkness

our hope lies lost and torn

all fame like love is fleeting

when there's no hope anymore

pain and glory

hand in hand

a sacrifice

the highest price

like the poison in her arm

like a whisper, she was gone

like when angels fall

and this heart of darkness

our hope lies on the floor

all love like fame is fleeting

when there's no hope anymore

like the poison in her arm

like a whisper, she was gone

like an angel

angels fall

la meva estimada IOSUNE

Avui dia 1 de març ha nascut una estrella més, Iosune, la meva neboda (per part de germà). Aquest any ha començat amb molts canvis per mons germans, ma germana s'ha separat i mon germà es preparava per ser pare, fins avui, que per fi ho ha estat.
Iosune, un bonic nom basc del que és millor no saber-ne la traducció, ha estat el triat per la meva princesa. Aquesta tarda he anat a veure-la a l'hospital, no he gosat a tocar-la però, quan m'hi he acostat per dir-li a cau d'orella que l'estimava, un comentari m'ha sorprés... la sogre de mon germà ha dit que era clavada a mi... curiós... quina sensació.
Em moro de ganes de poder abraçar-la, de fer-li notar com l'estimo des de fa 9 mesos. Vull cuidar-la i ser el seu recolçament, sé que encara queda molt lluny el dia del seu primer conflicte però... sigui com sigui, jo hi seré allà, per acaronar-la, fer-li un petó a la galta, un altre rere el coll on acaba el cabell, i dir-li que no importa el que faci a la vida mentre sàpiga estimar i abraçar a qui ho necessita, que tot allò que ens molesta és simplement el que no entenem i que només ens hi hem d'esforçar una mica per aconseguir-ho i així solucionar-ho. Que la felicitat ni s'ha d'anyorar ni perseguir, sinó trobar-la en cada "menut instant" com diria el poeta català.

Ets la meva petita (i jo seré la teva súper tieta molona ;p)

P.S.: en els darrers posts no estic posant imatges pq no sé per quins setze ous no me l'hes deixa carregar.