resum del viatge a Madrid uns dies després

Hola a tots de nou! Ja he tornat de la meva escapadeta a Madrid q al final no ha estat ben bé tal, ja que, el que és Madrid centre, només ho vaig trepitjar durant unes poques hores, la resta, a Coslada, Noblejas i "Beguerías" si no recordo malament. En fi, resumirem una mica el viatje amb algunes omissions que per molt q em pregunteu ja us asseguro q no us explicaré, va, cap endavant!

Barcelona, dijous 15-II-07. 18:15 p.m.: sortida en autocar de luxe des de l'estació del Nord. A la seva disposició: ampolles d'aigua fresca, premsa i bonus per una consumició a l'estació de servei. 4 gats a l'autocar si arribava, el que vol dir... espatarre (Dios però q a gust q vaig anar). Portava música però tot i així val la pena esmentar les pel·licules que ens van passar: Avalancha (peliculón de dissabte a la tarda a Telecinco i el q és més trist... l'havia vist!!! però q he estat fent amb ma vida?! mare de Déu) i segon passi: Sàhara (qualitat argumentativa al nivell de l'anterior però amb més pasta pels efectes especials i per pagar a actors de la talla (ejem) de la Pene Cruz i el Maziu Macojioelcojón). Anècdotes del viatge: un gambià, nigerià o jo q sé, des del seient del darrera m'anava oferint sucs i menjar com excusa per poder iniciar una ronda de preguntes sobre les meves dades personals i el pq del meu viatje. Segona anècdota: en una de les parades que vam fer mentre m'estava fumant el meu piti em va venir el conductor a fer una altre ronda sobre les meves dades personals que va acabar amb algu així com: y pq en vez de coger el de vuelta d las 12 coges el de las 11:15 y así te vienes conmigo a Barcelona y nos hacemos una copa cuando lleguemos? la meva resposta va ser algu áixí com: eeeeh jeje ui q la gente ya ha subido! fiu!

Madrid, Avenida de las Américas, 2:00 a.m.: els meus cosins David i Ángel em venen a buscar amb el cotxe del segon, aquest marxa i ens deixa al bar anomenat "El Castillo", primera copa, el meu cosí és amic del propietari i dels treballadors. Quan tanquen marxem tots a un altre bar, segona copa. La música: reggeton... Tercer local, tercera copa, local tipus irlandés però amb música espanyola en plan Canto del Loco... uff... Quart Local, quarta copa i jo que ja no camino dreta. Estaven fent un concert però arribem quasi al final, toquen Rage Against the Machine i d'altres per l'estil, molt xulo. Faig patir al meu cosí fent-lo aguantar fins q xapen el local i ane'm cap al seu cotxe, ale, cap a casa... aish...

Coslada; Divendres: ens llevem tard i no anem a ARCO que era l'objectiu del meu viatje. Amb prou feines dino ja que per culpa d l'alcohol no tenia més ganes que de potar (pobre tieta tan bona cuinera q és). A la tarda el meu cosí Ángel em va dur a Madrid centre per ensenyar-me un monument egipci dl q m'havia parlat. Com em trobava una mica regular vam anar a prendre algu. Primer vam entar a un bar massa d postin i li vaig dir q anessim a un altre d més normalet, quan vam trobar un q ho semblava la sorpresa va ser un cop a dins, contemplar la foto de 2x2metres q hi havia penjada de la Leti i el Príncep amb la conseqüent partida de caixa. Tot i així ens vam quedar en allà unes quantes hores xerrant i xerrant sobre aspectes tan interesants com la nostra relació amb el sexe contrari. Va ser una gran conversa q em va fer descobrir que malgrat el q deuen pensar alguns, es pot parlar i molt a gust amb l'Àngel. Vam tornar a casa i a dormir! que estavem petats (ell no jeje ell va anar a satisfer a una altra dama o hauria de dir perra? ja q com per ell totes ho som... ejem..).

Coslada, dissabte 10:00 a.m.: ens llevem, arreglem i ale, a buscar al Darío, un sol d'home al que li he agafat molt de carinyu no sé pq, però si, és mereix el meu carinyo. Vam anar cap a Noblejas, un poble d Toledo a on ens esperaba tota una troupe de colegues del meu cosí David. Vam fer unes cervesetes i unes tapes i ale, cap a les Beguerías o no sé molt bé com es deia. La qüestió, a casa d'un amic enmig d camps d vinyes, tipus masia però a la toledana. Erem uns 16 crec, vam dinar paella tots d'empeus, costum d'allà. Forquilla en mà i a jalar. Boníssima. Després cafè, copeta (en el meu cas patxaran, en el de la resta: whiski, orujo, rom i Mamajuana). Després de les copes, visita al riu Tajo que estava al costat. Excusa camuflada de ne'm a fumar petes quan són els pares de l'amic per allà. Fumant petes davant el riu amb tot de toros, vaques i fins i tot, ànecs. A l'altre vora del riu amb un toro que mirant-nos estava per creuar-lo, per sort es va rajar a mig camí jeje q ja ens veia correns camp a travès jeje. Tornada cap a la casa, xerrant xerrant esperant l'hora del sopar que va consistir en: orejas de cerdo, callos, panceta, morcilla (tot molt light ja ho veieu), patates fregides, costelles (uo q bones q eren dioooooos) i més copes. Jo em vaig controlar pq no volia acabar com el dijous. Cap a les dues i escatx el meu cosí i jo vam anar a dormir mentre la resta encara continuaven la festa. Haviem de compartir llit però finalment el meu cosí va dormir en diagonal en un d matrimoni i jo acurrucada en un altre esperant a q el Darío vingués com haviem quedat (no sigueu malpensats, simplement vam dir q si el compartíem ja q ho haviem d fer amb algu i a tots dos ens va agradar la idea de fer-ho amb l'altre... però ja està!) a més, finalment, ell no va venir a dormir, ni tan sols es va quedar, va marxar a ca seva... suposo q es ratllaria nu sé, a mi m'ha dit q em va veure tan acurrucada q li va saber greu... aish aquests homes!

Diumenge, Beguerías: ens llevem cap a les 10 i recollim tota la merda generada durant el dia i la nit anteriors q era molta i marxem cap a Coslada. Un cop a casa, dinar, doble sessió de pel·li (The Matador i Pursuit of Happyness), sopar (amb fishuelos asturians siiiiiiiii uooo quin vici), tele, acomiat de tiets i cosí Àngel i ale, amb el cósí David cap a l'Avenida de las Américas, Madrid, a agafar l'autocar a les 12 de la nit. Anavem com sardinillas i em va tocar al costat d'un home quadradíssim i gegant que em treia del puesto però jeje al final el meu babetes i jo (per als qui no el coneguin, el babetes és la meva bufanda o xal gegant de color verd i que va ser batejat en honor al monstre del mateix color i textura viscosa del Ghostbusters) vam aconseguir acomodar-nos de tal manera que es pot dir q vaig sobar sobre el braç gegant de l'home gegant el qual va arribar un moment q davant el filet d baba q em queia d tan agust q estava em va dir: q estás durmiendo bien eeh? jeje i jo: sí, jeje te tendré q hacer un regalo! em vaig partir la caixa a la seva cara i ell es va quedar a quadros però de bon rotllo.

Barcelona, 7:30 a.m.: arribada a la meva patria, sense haver-me marejat i feliç com un anís :)

rekete the end

dónde vas con mantón de manila?

Bé doncs, demà cap a Madrid. No estic increïblement emocionada i a més, només seran tres dies i aniré bastant de cul si vull veure els mínims q sempre visito quan hi vaig, però s'intentarà. En fi, espero que l'autocar no s'estampi i q de mentre, hagi de passar o no la desgràcia... q jo no em mareixi /maregi/marexi (com collons s'escriu en català "q no me maree"? merda!) Com que viatjaré de tarda hauré de portar alguna cosa per llegir i veient el programa de Silenci m'ha cridat l'atenció un físic q li ha donat per escriure un llibre que vés per on ha tingut molt bones crítiques "Nocilla dreams". Em fa gràcia, crec q em pasaré a corre cuita per l'Fnac i me'l compraré.
Petons i arreveure!

Achantar me'r. Azam Ali. Portals of Grace

Me l'ha pasat un amic.... preciosa, baixeu-vos-la d'on pogueu, i com bonament pogueu. Pq l'esperit trobadoresc i el sentiment occità... mai desapareixeran

Haig de cantar d’allò del que no vull,
estic tant rancuniosa amb aquell que estimo
perquè l’estimo més que qual altra cosa:
I no em valen mercè ni cortesia
ni tampoc la meva bellesa, la meva riquesa o el meu sentits.
Per això em sento enganyada i traïda
de la mateixa manera que si fos poc agraciada

Estic tranquil·la perquè mai he fet gens dolent,
vers vos, amic, en res,
ja que us estimo més que Seguin estimà Valensa
i estic satisfeta perquè he conquerit el vostre amor,
amic meu, perquè vos sou el meu valor més preuat,
però sou arrogant amb mi en paraules i aparences
i alhora franc amb la demés gent.

Em pregunto, amic, com us heu fet tan orgullós vers mi
i tinc motius per lamentar-me
no està bé que un altre amor us hagi allunyat de mi
sense importar-vos allò dit i concedit.
I recordo com va ser l’inici del nostre amor
Però Déu mai hagués dit que la nostra separació seria per culpa meva.

Les grans proeses que allotja el vostre cor
i el vostre noble llinatge em retenen
ja que no hi ha cap dóna que, en la distància o a prop,
si vol estimar, no s’inclini davant vos
però vos, amic, teniu tal enteniment
que hauríeu de triar la millor
i us recordo tot el que compartim.

La meva dot i la meva noblesa han d’ajudar-me
així com la meva bellesa i el meu cor honrat,
de totes maneres vull enviar-vos aquesta cançó
que serà la meva missatgera.
Vull saber, bell i gentil amic
perquè sou tan cruel i salvatge amb mi;
doncs no sé si és arrogància o mal caràcter.

Però vull especialment, missatgera, que li diguis
que molta gent pateix d’excés d’orgull.