sento que estic fent el ridicul. vull saber de la teva vida.
Sempre teva, Judith.

techno trance girl

Quisiera volver a sentir la sensualidad
I'm lost without your love...
Moverme contigo, sentir tus manos... las mias
tocarnos
besarnos
convertir tu suspiro, el mio, en nuestro jadeo
Drogarnos
saciarnos
y en un infinito SÍ...
reencontrarnos.

escoltant Richard Ashcroftagua

hierro óxido fugaz ténue impertérrito instantáneo muevo
lacónico hipo ser impuesto libre compuesto
un ejercicio de escritura... cómo la llamaban los surrealistas? bueno, ya me entendeis, todo aquello del método paranoico crítico. No estaría mal hacer un post diario de este tipo, no? interesting...

experimentant

Ahir després d'anar a ballar amb una ex-companya de feina, la Sara, a un lloc de quarentons i cap amunt que es diu Marabú (terrible, no hi aneu mai), em vaig trobar amb el Víctor que em va fer una perduda quan ja anava cap a casa i resulta q estava al costat. Ell i els seus col·legues anaven a una rave, i m'hi van convidar. Finalment vam a anar a dues, una a Guinardó i una altra a Bogatell, des de les 5-6 del matí fins a les 12-13:00 hores. Música techno trance o ves a saber q era alló, increiblement trallera, en plan versió modesta de l'escena de la discoteca de Blade. Va estar interessant, música a tope, molta gent però sense agobiar-se, molt bon rotllo i ganes de pasar-s'ho bé. Els col·legues d'en Víctor a part de costo duien mdma em penso q es diu, el q vulgarment es coneix com a cristall. Vaig decidir probar-ho. Em feia una mica d mal rotllo pq jo de drogues a part del costo i la maria no n'he volgut tastar mai cap altre, però mira, estic en una fase en la q el q m'importa s esgotar els cartutxus, divertir-me i d'aquí un temps pensar q tot l q havia d'experimentar, més o menys, ja ho he fet, sempre clar, dins un límits, i es que no m'hi vull quedar fent una ximpleria d'aquestes. Per si teniu curiositat, les dues maneres q vaig veure de com es prenia el cristall eren, o bé mullant-te una mica el dit i tocant-lo amb la punta el que et quedi com enganxat t'ho llepes, com la sal q et prens amb el tequila, i l'altre és fent com una mena de bombetes, un troçet de paper de fumar, una miketa de kristall dins, i cap a dins. Interessant, però ja us ho dic, en vaig prendre una quantitat tan petita q no vaig sentir res d'especial, i si em va afectar d'alguna manera va ser per no sentir-me cansada. En fi, una cosa més viscuda, ara, espera que els hi expliqui a les meves amigues... em mataran. Un petó i arreveure! Aps, vaig acabar a casa d'un d'ells que es diu Arnau... psé

Hola bonita. Q tal x ahí? No sabes ls gans q tngo d vert. He estao viendo a La Unión y voy ya pa ksita. L finde q viene podría skparme a Barna. Muxus!

Acabo de llegar a casa después de tomar un cocktail que lleva el mismo nombre q mi calle, supongo que en su honor, Joaquim Costa, en el Lletraferit , buenísimo, siempre y cuando te guste la menta fresca. Al salir he tenido la agradable y divertida sorpresa de un sms. Era de un chico vasco, o debería decir hombre ya que pasaba de los 30, creo que lo conocí hace un par o tres de semanas en el bar de mi hermana. Sí, fue por la Mercè exactamente. Nos escribimos sms que paulativamente suben de tono aunque sin llegar nunca a lo obsceno, el límite es decir o insinuar que apetece el estar juntos o besarse. Dice que tiene ganas de venirse, que a lo mejor se viene el fin d semana que viene, juas, habrá que verlo. En fin, que voy a decir, es la vida de soltera, experimentar y hacer todo aquello que se pueda y apetezca. VIVE LA VITA BABY

Las dos cosas. Andrés Calamaro

Me fui de repente a ningún lugar, quería salir y respirar
y antes de dormir, pensar mucho en nosotros dos
y escribir dos veces la misma canción.
Podría soñar el mismo sueño que ayer
estaba todo tan claro que no lo quise entender
entre recordar y entre olvidar
me quedo con las dos cosas.
No podemos hablar de dolor, pero podemos cantar de dolor
mientras afuera cualquiera es tan frágil.
Entre recordar y entre olvidar,
me quedo con las dos cosas.
Sos muy buena,
me rompiste el corazón y no me di cuenta.
Y antes de dormir, pensar mucho en nosotros dos
y escribir dos veces la misma canción.
Entre recordar y entre olvidar,
me quedo con las dos cosas...
cosas...
Entre dormir y soñar,
entre seguir y despertar,
para qué pensar?
Un vaso de agua no es el mar...
me quedo con las dos cosas.
No podemos hablar de dolor, pero podemos cantar de dolor,
mientras afuera cualquiera es tan frágil uh
Sos muy buena,
me rompiste el corazón y no me di cuenta,
y no me di cuenta.
Creí que podía volar...
y no me di cuenta...
y con tu inocencia!

On me dit que nos vies ne valent pas grand chose, Elles passent en un instant comme fanent les roses. On me dit que le temps qui glisse est un salaud que de nos chagrins il s'en fait des manteaux pourtant quelqu'un m'a dit...
Refrain
Que tu m'aimais encore, C'est quelqu'un qui m'a dit que tu m'aimais encore. Serais ce possible alors ?
On me dit que le destin se moque bien de nous Qu'il ne nous donne rien et qu'il nous promet tout Parais qu'le bonheur est à portée de main, Alors on tend la main et on se retrouve fou Pourtant quelqu'un m'a dit ...
Refrain
Mais qui est ce qui m'a dit que toujours tu m'aimais? Je ne me souviens plus c'était tard dans la nuit, J'entend encore la voix, mais je ne vois plus les traits "Il vous aime, c'est secret, lui dites pas que j'vous l'ai dit" Tu vois quelqu'un m'a dit... Que tu m'aimais encore, me l'a t'on vraiment dit... Que tu m'aimais encore, serais ce possible alors ? On me dit que nos vies ne valent pas grand chose, Elles passent en un instant comme fanent les roses On me dit que le temps qui glisse est un salaud Que de nos tristesses il s'en fait des manteaux, Pourtant quelqu'un m'a dit que... Refrain

vámonos átomos!

Ahir vaig escriure un post ben llarg i em pregunto si algú l'haurà llegit ni que sigui per casualitat, però la veritat, no ho crec. Tan se val.
Aquest matí ha plogut una mica mentre encara era al llit i he tancat la finestra per a no mullar-me més després de les primeres gotes que m'han refredat les galtes i els llavis, un llavis que anyoren. Ara, a la nit, de nou està plovent, però aquest cop de manera molt més intensa, amb llamps i trons. Déu està emprenyat... o potser trist... Trobo a faltar sentir la calor al meu costat, com la que el Xavi m'ha donat durant tot aquest any. Avui he pensat en trucar-lo, però no podia, no podia dir-lli que em venia de gust que per una tarda tornés amb mi, que portés una pel·lícula per veure-la a l'ordinador i que després es quedés a dormir amb mi, i no malpensem senyors, que la meva intenció no era el polvet, a més, tinc la regla. Només volia, i ara que plou i sento com refresca, que dormís al meu costat que m'abracés, que durant la pel·lícula em pogués acomodar sobre la seva espatlla, el seu pit, i que ell, pobre, es clavés, com sempre, la cadira, l'armari o el que toqués només per tal que jo ho pogués fer en ell... Soc una persona, pel que veig, bastant necessitada de "calor humana", de més tendresa que la que dono o demostro, al menys al gènere masculí, pq crec q a les meves reines, més o menys, algunes millor i a d'altres pitjor, les tinc prou ben cuidades, un exemple: la Laura va tornar diumenge d'Itàlia, i dilluns vaig soprendre-la quan sortia de la feina amb un ramet de margalides blanques, que vés per on, va donar la casualitat que són les seves flors preferides (si és que soc un crack!). Avui he vist al telediari que una dona li havia donat en vida el 60% del seu ronyó a un amic que, amb el seu inutilitzat, només li quedaven 4 mesos i mig de vida, he pensat que jo faria el mateix per la Laura, per la Cristina, per la Montse, l'Eva, la Mireia... i n'estic segura, sé que ho faria, em costaria, clar, pq de por a morir en tenim tots, pq de cicatrius que ens atravessin l'estomac no en volem cap, però ho faria, pq l'amor ha de poder amb tot n'estic convençuda, l'amor ens fa tirar endavant, l'amor és el més bonic de la vida, i només per demostrar aquest, val la pena viure.