PQ TOTHOM M'HA DE MALENTENDRE??? COLLONS!!!
l'altre versió és:
PQ SEMPRE HE DE PENSAR PER AVANÇAT QUE EM MALENTENEN??? COLLONS!!!
en fi, què hi farem...
CAGARNUS EN L'OU!!! ÉS CLAR!!!
viernes, marzo 16, 2007
Com veig q l'anterior s'ha publicat...
A veure senyoreta Inspiració, vingui a mi si és tan amable, i si no, que vingui l'Evasió, que em cau millor i em fa més cas. Posaré Facto de la Fe per atreure-vos.
Que sí, que sí, que bien
no dejes de estar allí, ahí
dónde estés
serena, pasos, delante, detrás
encima, abajo
y que más da
de frente, de espaldas, de lado
y sigue vibrando
no, el despertador no
hoy gano, tu ganas, ganamos los dos
concesiones robadas
canciones que ayudan
avancemos los textos
los besos
los restos
pero no hay sobras
solo gotas
el sudor
cada vez más presente
cada vez más sublimado
y siguen sonando
Nirvana otra vez
Fito no que me aburre
y si no valoramos lo que hay
se convertirá en un ay!
en un adiós, en un nervio
en un hasta luego sin luego
pero no exageremos
sólo exalemos
ui no, eso no
y si queda alguna duda, no la plantees
que bastantes tengo
azul, azul... y una habitación a oscuras
tant tens, tant vals
i sonen els timbals
mentre ballem un vals
amb aromes primaverals
que floreixen els alls
qui ha dit que les rimes tinguessin sentit?
qui ha dit que no hagués de ser divertit
qui ha dit quelqu'm ma dit?
i fent rimes sin ton ni son
me'n vaig però no sé on
potser, només potser
a la fi del món
del meu nom.
Petons
post-test
A veure, feia molt que no escribia res al blog i avui m'ha vingut de gust però m'he trobat que havia de renovar no sé quines històries i fer-me una compte del google, no sé jo d'aquestes coses, qui em coneix, ja sap q no en tinc ni pajolera idea, així doncs potser q akest post de proba ni sorti o que sigui el darrer pq no sàpiga com entrar-hi de nou, en fi, que hi farem, les noves tecnologies dels nassos.
Quin matí més... puff, no sé ni determinar-lo, ja m'enteneu.
Fins aviat, o no.
Quin matí més... puff, no sé ni determinar-lo, ja m'enteneu.
Fins aviat, o no.
viernes, febrero 23, 2007
resum del viatge a Madrid uns dies després
Hola a tots de nou! Ja he tornat de la meva escapadeta a Madrid q al final no ha estat ben bé tal, ja que, el que és Madrid centre, només ho vaig trepitjar durant unes poques hores, la resta, a Coslada, Noblejas i "Beguerías" si no recordo malament. En fi, resumirem una mica el viatje amb algunes omissions que per molt q em pregunteu ja us asseguro q no us explicaré, va, cap endavant!
Barcelona, dijous 15-II-07. 18:15 p.m.: sortida en autocar de luxe des de l'estació del Nord. A la seva disposició: ampolles d'aigua fresca, premsa i bonus per una consumició a l'estació de servei. 4 gats a l'autocar si arribava, el que vol dir... espatarre (Dios però q a gust q vaig anar). Portava música però tot i així val la pena esmentar les pel·licules que ens van passar: Avalancha (peliculón de dissabte a la tarda a Telecinco i el q és més trist... l'havia vist!!! però q he estat fent amb ma vida?! mare de Déu) i segon passi: Sàhara (qualitat argumentativa al nivell de l'anterior però amb més pasta pels efectes especials i per pagar a actors de la talla (ejem) de la Pene Cruz i el Maziu Macojioelcojón). Anècdotes del viatge: un gambià, nigerià o jo q sé, des del seient del darrera m'anava oferint sucs i menjar com excusa per poder iniciar una ronda de preguntes sobre les meves dades personals i el pq del meu viatje. Segona anècdota: en una de les parades que vam fer mentre m'estava fumant el meu piti em va venir el conductor a fer una altre ronda sobre les meves dades personals que va acabar amb algu així com: y pq en vez de coger el de vuelta d las 12 coges el de las 11:15 y así te vienes conmigo a Barcelona y nos hacemos una copa cuando lleguemos? la meva resposta va ser algu áixí com: eeeeh jeje ui q la gente ya ha subido! fiu!
Madrid, Avenida de las Américas, 2:00 a.m.: els meus cosins David i Ángel em venen a buscar amb el cotxe del segon, aquest marxa i ens deixa al bar anomenat "El Castillo", primera copa, el meu cosí és amic del propietari i dels treballadors. Quan tanquen marxem tots a un altre bar, segona copa. La música: reggeton... Tercer local, tercera copa, local tipus irlandés però amb música espanyola en plan Canto del Loco... uff... Quart Local, quarta copa i jo que ja no camino dreta. Estaven fent un concert però arribem quasi al final, toquen Rage Against the Machine i d'altres per l'estil, molt xulo. Faig patir al meu cosí fent-lo aguantar fins q xapen el local i ane'm cap al seu cotxe, ale, cap a casa... aish...
Coslada; Divendres: ens llevem tard i no anem a ARCO que era l'objectiu del meu viatje. Amb prou feines dino ja que per culpa d l'alcohol no tenia més ganes que de potar (pobre tieta tan bona cuinera q és). A la tarda el meu cosí Ángel em va dur a Madrid centre per ensenyar-me un monument egipci dl q m'havia parlat. Com em trobava una mica regular vam anar a prendre algu. Primer vam entar a un bar massa d postin i li vaig dir q anessim a un altre d més normalet, quan vam trobar un q ho semblava la sorpresa va ser un cop a dins, contemplar la foto de 2x2metres q hi havia penjada de la Leti i el Príncep amb la conseqüent partida de caixa. Tot i així ens vam quedar en allà unes quantes hores xerrant i xerrant sobre aspectes tan interesants com la nostra relació amb el sexe contrari. Va ser una gran conversa q em va fer descobrir que malgrat el q deuen pensar alguns, es pot parlar i molt a gust amb l'Àngel. Vam tornar a casa i a dormir! que estavem petats (ell no jeje ell va anar a satisfer a una altra dama o hauria de dir perra? ja q com per ell totes ho som... ejem..).
Coslada, dissabte 10:00 a.m.: ens llevem, arreglem i ale, a buscar al Darío, un sol d'home al que li he agafat molt de carinyu no sé pq, però si, és mereix el meu carinyo. Vam anar cap a Noblejas, un poble d Toledo a on ens esperaba tota una troupe de colegues del meu cosí David. Vam fer unes cervesetes i unes tapes i ale, cap a les Beguerías o no sé molt bé com es deia. La qüestió, a casa d'un amic enmig d camps d vinyes, tipus masia però a la toledana. Erem uns 16 crec, vam dinar paella tots d'empeus, costum d'allà. Forquilla en mà i a jalar. Boníssima. Després cafè, copeta (en el meu cas patxaran, en el de la resta: whiski, orujo, rom i Mamajuana). Després de les copes, visita al riu Tajo que estava al costat. Excusa camuflada de ne'm a fumar petes quan són els pares de l'amic per allà. Fumant petes davant el riu amb tot de toros, vaques i fins i tot, ànecs. A l'altre vora del riu amb un toro que mirant-nos estava per creuar-lo, per sort es va rajar a mig camí jeje q ja ens veia correns camp a travès jeje. Tornada cap a la casa, xerrant xerrant esperant l'hora del sopar que va consistir en: orejas de cerdo, callos, panceta, morcilla (tot molt light ja ho veieu), patates fregides, costelles (uo q bones q eren dioooooos) i més copes. Jo em vaig controlar pq no volia acabar com el dijous. Cap a les dues i escatx el meu cosí i jo vam anar a dormir mentre la resta encara continuaven la festa. Haviem de compartir llit però finalment el meu cosí va dormir en diagonal en un d matrimoni i jo acurrucada en un altre esperant a q el Darío vingués com haviem quedat (no sigueu malpensats, simplement vam dir q si el compartíem ja q ho haviem d fer amb algu i a tots dos ens va agradar la idea de fer-ho amb l'altre... però ja està!) a més, finalment, ell no va venir a dormir, ni tan sols es va quedar, va marxar a ca seva... suposo q es ratllaria nu sé, a mi m'ha dit q em va veure tan acurrucada q li va saber greu... aish aquests homes!
Diumenge, Beguerías: ens llevem cap a les 10 i recollim tota la merda generada durant el dia i la nit anteriors q era molta i marxem cap a Coslada. Un cop a casa, dinar, doble sessió de pel·li (The Matador i Pursuit of Happyness), sopar (amb fishuelos asturians siiiiiiiii uooo quin vici), tele, acomiat de tiets i cosí Àngel i ale, amb el cósí David cap a l'Avenida de las Américas, Madrid, a agafar l'autocar a les 12 de la nit. Anavem com sardinillas i em va tocar al costat d'un home quadradíssim i gegant que em treia del puesto però jeje al final el meu babetes i jo (per als qui no el coneguin, el babetes és la meva bufanda o xal gegant de color verd i que va ser batejat en honor al monstre del mateix color i textura viscosa del Ghostbusters) vam aconseguir acomodar-nos de tal manera que es pot dir q vaig sobar sobre el braç gegant de l'home gegant el qual va arribar un moment q davant el filet d baba q em queia d tan agust q estava em va dir: q estás durmiendo bien eeh? jeje i jo: sí, jeje te tendré q hacer un regalo! em vaig partir la caixa a la seva cara i ell es va quedar a quadros però de bon rotllo.
Barcelona, 7:30 a.m.: arribada a la meva patria, sense haver-me marejat i feliç com un anís :)
rekete the end
Barcelona, dijous 15-II-07. 18:15 p.m.: sortida en autocar de luxe des de l'estació del Nord. A la seva disposició: ampolles d'aigua fresca, premsa i bonus per una consumició a l'estació de servei. 4 gats a l'autocar si arribava, el que vol dir... espatarre (Dios però q a gust q vaig anar). Portava música però tot i així val la pena esmentar les pel·licules que ens van passar: Avalancha (peliculón de dissabte a la tarda a Telecinco i el q és més trist... l'havia vist!!! però q he estat fent amb ma vida?! mare de Déu) i segon passi: Sàhara (qualitat argumentativa al nivell de l'anterior però amb més pasta pels efectes especials i per pagar a actors de la talla (ejem) de la Pene Cruz i el Maziu Macojioelcojón). Anècdotes del viatge: un gambià, nigerià o jo q sé, des del seient del darrera m'anava oferint sucs i menjar com excusa per poder iniciar una ronda de preguntes sobre les meves dades personals i el pq del meu viatje. Segona anècdota: en una de les parades que vam fer mentre m'estava fumant el meu piti em va venir el conductor a fer una altre ronda sobre les meves dades personals que va acabar amb algu així com: y pq en vez de coger el de vuelta d las 12 coges el de las 11:15 y así te vienes conmigo a Barcelona y nos hacemos una copa cuando lleguemos? la meva resposta va ser algu áixí com: eeeeh jeje ui q la gente ya ha subido! fiu!
Madrid, Avenida de las Américas, 2:00 a.m.: els meus cosins David i Ángel em venen a buscar amb el cotxe del segon, aquest marxa i ens deixa al bar anomenat "El Castillo", primera copa, el meu cosí és amic del propietari i dels treballadors. Quan tanquen marxem tots a un altre bar, segona copa. La música: reggeton... Tercer local, tercera copa, local tipus irlandés però amb música espanyola en plan Canto del Loco... uff... Quart Local, quarta copa i jo que ja no camino dreta. Estaven fent un concert però arribem quasi al final, toquen Rage Against the Machine i d'altres per l'estil, molt xulo. Faig patir al meu cosí fent-lo aguantar fins q xapen el local i ane'm cap al seu cotxe, ale, cap a casa... aish...
Coslada; Divendres: ens llevem tard i no anem a ARCO que era l'objectiu del meu viatje. Amb prou feines dino ja que per culpa d l'alcohol no tenia més ganes que de potar (pobre tieta tan bona cuinera q és). A la tarda el meu cosí Ángel em va dur a Madrid centre per ensenyar-me un monument egipci dl q m'havia parlat. Com em trobava una mica regular vam anar a prendre algu. Primer vam entar a un bar massa d postin i li vaig dir q anessim a un altre d més normalet, quan vam trobar un q ho semblava la sorpresa va ser un cop a dins, contemplar la foto de 2x2metres q hi havia penjada de la Leti i el Príncep amb la conseqüent partida de caixa. Tot i així ens vam quedar en allà unes quantes hores xerrant i xerrant sobre aspectes tan interesants com la nostra relació amb el sexe contrari. Va ser una gran conversa q em va fer descobrir que malgrat el q deuen pensar alguns, es pot parlar i molt a gust amb l'Àngel. Vam tornar a casa i a dormir! que estavem petats (ell no jeje ell va anar a satisfer a una altra dama o hauria de dir perra? ja q com per ell totes ho som... ejem..).
Coslada, dissabte 10:00 a.m.: ens llevem, arreglem i ale, a buscar al Darío, un sol d'home al que li he agafat molt de carinyu no sé pq, però si, és mereix el meu carinyo. Vam anar cap a Noblejas, un poble d Toledo a on ens esperaba tota una troupe de colegues del meu cosí David. Vam fer unes cervesetes i unes tapes i ale, cap a les Beguerías o no sé molt bé com es deia. La qüestió, a casa d'un amic enmig d camps d vinyes, tipus masia però a la toledana. Erem uns 16 crec, vam dinar paella tots d'empeus, costum d'allà. Forquilla en mà i a jalar. Boníssima. Després cafè, copeta (en el meu cas patxaran, en el de la resta: whiski, orujo, rom i Mamajuana). Després de les copes, visita al riu Tajo que estava al costat. Excusa camuflada de ne'm a fumar petes quan són els pares de l'amic per allà. Fumant petes davant el riu amb tot de toros, vaques i fins i tot, ànecs. A l'altre vora del riu amb un toro que mirant-nos estava per creuar-lo, per sort es va rajar a mig camí jeje q ja ens veia correns camp a travès jeje. Tornada cap a la casa, xerrant xerrant esperant l'hora del sopar que va consistir en: orejas de cerdo, callos, panceta, morcilla (tot molt light ja ho veieu), patates fregides, costelles (uo q bones q eren dioooooos) i més copes. Jo em vaig controlar pq no volia acabar com el dijous. Cap a les dues i escatx el meu cosí i jo vam anar a dormir mentre la resta encara continuaven la festa. Haviem de compartir llit però finalment el meu cosí va dormir en diagonal en un d matrimoni i jo acurrucada en un altre esperant a q el Darío vingués com haviem quedat (no sigueu malpensats, simplement vam dir q si el compartíem ja q ho haviem d fer amb algu i a tots dos ens va agradar la idea de fer-ho amb l'altre... però ja està!) a més, finalment, ell no va venir a dormir, ni tan sols es va quedar, va marxar a ca seva... suposo q es ratllaria nu sé, a mi m'ha dit q em va veure tan acurrucada q li va saber greu... aish aquests homes!
Diumenge, Beguerías: ens llevem cap a les 10 i recollim tota la merda generada durant el dia i la nit anteriors q era molta i marxem cap a Coslada. Un cop a casa, dinar, doble sessió de pel·li (The Matador i Pursuit of Happyness), sopar (amb fishuelos asturians siiiiiiiii uooo quin vici), tele, acomiat de tiets i cosí Àngel i ale, amb el cósí David cap a l'Avenida de las Américas, Madrid, a agafar l'autocar a les 12 de la nit. Anavem com sardinillas i em va tocar al costat d'un home quadradíssim i gegant que em treia del puesto però jeje al final el meu babetes i jo (per als qui no el coneguin, el babetes és la meva bufanda o xal gegant de color verd i que va ser batejat en honor al monstre del mateix color i textura viscosa del Ghostbusters) vam aconseguir acomodar-nos de tal manera que es pot dir q vaig sobar sobre el braç gegant de l'home gegant el qual va arribar un moment q davant el filet d baba q em queia d tan agust q estava em va dir: q estás durmiendo bien eeh? jeje i jo: sí, jeje te tendré q hacer un regalo! em vaig partir la caixa a la seva cara i ell es va quedar a quadros però de bon rotllo.
Barcelona, 7:30 a.m.: arribada a la meva patria, sense haver-me marejat i feliç com un anís :)
rekete the end
jueves, febrero 15, 2007
dónde vas con mantón de manila?
Bé doncs, demà cap a Madrid. No estic increïblement emocionada i a més, només seran tres dies i aniré bastant de cul si vull veure els mínims q sempre visito quan hi vaig, però s'intentarà. En fi, espero que l'autocar no s'estampi i q de mentre, hagi de passar o no la desgràcia... q jo no em mareixi /maregi/marexi (com collons s'escriu en català "q no me maree"? merda!) Com que viatjaré de tarda hauré de portar alguna cosa per llegir i veient el programa de Silenci m'ha cridat l'atenció un físic q li ha donat per escriure un llibre que vés per on ha tingut molt bones crítiques "Nocilla dreams". Em fa gràcia, crec q em pasaré a corre cuita per l'Fnac i me'l compraré.
Petons i arreveure!
Petons i arreveure!
jueves, febrero 01, 2007
Achantar me'r. Azam Ali. Portals of Grace
Me l'ha pasat un amic.... preciosa, baixeu-vos-la d'on pogueu, i com bonament pogueu. Pq l'esperit trobadoresc i el sentiment occità... mai desapareixeran
Haig de cantar d’allò del que no vull,
estic tant rancuniosa amb aquell que estimo
perquè l’estimo més que qual altra cosa:
I no em valen mercè ni cortesia
ni tampoc la meva bellesa, la meva riquesa o el meu sentits.
Per això em sento enganyada i traïda
de la mateixa manera que si fos poc agraciada
Estic tranquil·la perquè mai he fet gens dolent,
vers vos, amic, en res,
ja que us estimo més que Seguin estimà Valensa
i estic satisfeta perquè he conquerit el vostre amor,
amic meu, perquè vos sou el meu valor més preuat,
però sou arrogant amb mi en paraules i aparences
i alhora franc amb la demés gent.
Em pregunto, amic, com us heu fet tan orgullós vers mi
i tinc motius per lamentar-me
no està bé que un altre amor us hagi allunyat de mi
sense importar-vos allò dit i concedit.
I recordo com va ser l’inici del nostre amor
Però Déu mai hagués dit que la nostra separació seria per culpa meva.
Les grans proeses que allotja el vostre cor
i el vostre noble llinatge em retenen
ja que no hi ha cap dóna que, en la distància o a prop,
si vol estimar, no s’inclini davant vos
però vos, amic, teniu tal enteniment
que hauríeu de triar la millor
i us recordo tot el que compartim.
La meva dot i la meva noblesa han d’ajudar-me
així com la meva bellesa i el meu cor honrat,
de totes maneres vull enviar-vos aquesta cançó
que serà la meva missatgera.
Vull saber, bell i gentil amic
perquè sou tan cruel i salvatge amb mi;
doncs no sé si és arrogància o mal caràcter.
Però vull especialment, missatgera, que li diguis
que molta gent pateix d’excés d’orgull.
Haig de cantar d’allò del que no vull,
estic tant rancuniosa amb aquell que estimo
perquè l’estimo més que qual altra cosa:
I no em valen mercè ni cortesia
ni tampoc la meva bellesa, la meva riquesa o el meu sentits.
Per això em sento enganyada i traïda
de la mateixa manera que si fos poc agraciada
Estic tranquil·la perquè mai he fet gens dolent,
vers vos, amic, en res,
ja que us estimo més que Seguin estimà Valensa
i estic satisfeta perquè he conquerit el vostre amor,
amic meu, perquè vos sou el meu valor més preuat,
però sou arrogant amb mi en paraules i aparences
i alhora franc amb la demés gent.
Em pregunto, amic, com us heu fet tan orgullós vers mi
i tinc motius per lamentar-me
no està bé que un altre amor us hagi allunyat de mi
sense importar-vos allò dit i concedit.
I recordo com va ser l’inici del nostre amor
Però Déu mai hagués dit que la nostra separació seria per culpa meva.
Les grans proeses que allotja el vostre cor
i el vostre noble llinatge em retenen
ja que no hi ha cap dóna que, en la distància o a prop,
si vol estimar, no s’inclini davant vos
però vos, amic, teniu tal enteniment
que hauríeu de triar la millor
i us recordo tot el que compartim.
La meva dot i la meva noblesa han d’ajudar-me
així com la meva bellesa i el meu cor honrat,
de totes maneres vull enviar-vos aquesta cançó
que serà la meva missatgera.
Vull saber, bell i gentil amic
perquè sou tan cruel i salvatge amb mi;
doncs no sé si és arrogància o mal caràcter.
Però vull especialment, missatgera, que li diguis
que molta gent pateix d’excés d’orgull.
domingo, enero 28, 2007
nicotina cafeína salud mujer
buscando estas palabras en el google sin encontrar nada.
escuchando Tribalistas y acordándome de tanto.
viendo aviones sobrevolando monjuic por la ventana.
las antenas siguen ahí... y mi aliento también
pensando en nombres, Ricard Ramon Arnau Daniel
imaginando bruneleschi y portapaces... Cornudella y Carbonell
Mireia
Mis amigas... ellas...
siempre están ahí...
las quiero
el frio entra por la ventana abierta, sé que es invierno, pero si aun así duermo con la ventana abierta pq no iba entonces a trabajar también con ella así?
a por otro cigarrillo
un café cargado
y una madre que se levanta y quejosamente me dice q algún día acabaré enferma
manuale d'amore, las partículas elementales
Fibonacci, Fermat
quién no está enfermo?
la vida es enfermedad
la juventud es una enfermedad q se cura con el tiempo
verdad querido Wilde?
me tiemblan las manos del frio
será mejor q cierre
hoy leeré unos versos
en la iglesia
en el bautizo
preciosa Iosune
pobre Roberto, amantísimo Roberto
extraña Carmen
el día se ha despertado bonito
y a mi...me gusta ser extraña...
aunque a veces disimule ;)
escuchando Tribalistas y acordándome de tanto.
viendo aviones sobrevolando monjuic por la ventana.
las antenas siguen ahí... y mi aliento también
pensando en nombres, Ricard Ramon Arnau Daniel
imaginando bruneleschi y portapaces... Cornudella y Carbonell
Mireia
Mis amigas... ellas...
siempre están ahí...
las quiero
el frio entra por la ventana abierta, sé que es invierno, pero si aun así duermo con la ventana abierta pq no iba entonces a trabajar también con ella así?
a por otro cigarrillo
un café cargado
y una madre que se levanta y quejosamente me dice q algún día acabaré enferma
manuale d'amore, las partículas elementales
Fibonacci, Fermat
quién no está enfermo?
la vida es enfermedad
la juventud es una enfermedad q se cura con el tiempo
verdad querido Wilde?
me tiemblan las manos del frio
será mejor q cierre
hoy leeré unos versos
en la iglesia
en el bautizo
preciosa Iosune
pobre Roberto, amantísimo Roberto
extraña Carmen
el día se ha despertado bonito
y a mi...me gusta ser extraña...
aunque a veces disimule ;)
jueves, enero 25, 2007
escoltant andrés calamaro i passanr apunts...
Dubto del que és factible. Vaig a per tot o a per la part? Són igual de factibles? i si és així, quant de factibles són? un 100% un 50% o un 0%?
Sempre em quedarà Calamaro... Te quiero.. te llevaste la vela y me dejaste el entierro...
HONESTIDAD BRUTAL i ALTA SUCIEDAD fil musical del dia.
Andrés Calamaro - La Parte De Adelante
Soy vulnerable a tu lado más amable
Sempre em quedarà Calamaro... Te quiero.. te llevaste la vela y me dejaste el entierro...
HONESTIDAD BRUTAL i ALTA SUCIEDAD fil musical del dia.
Andrés Calamaro - La Parte De Adelante
Soy vulnerable a tu lado más amable
soy carcelero de tu lado más grosero
soy el soldado de tu lado más malvado
y el arquitecto de tus lados incorrectos
soy propietario de tu lado más caliente
soy dirigente de tu parte más urgente
soy artesano de tu lado más humano
y el comandante de tu parte de adelante
soy inocente de tu lado más culpable
pero el culpable de tu lado más caliente
soy el custodio de tus ráfagas de odio
y el comandante de tu parte de adelante
perdiendo imagen a tu lado estoy mi vida
mañana será un nuevo punto de partida
soy vagabundo de tu lado más profundo
por un segundo de tu cuerpo doy el mundo
que más quisiera que pasar la vida entera
como estudiante el día de la primavera
siempre viajando en un asiento de primera
el comandante de tu balsa de madera
que más quisiera que pasar la vida entera
como estudiante el día de la primavera
siempre viajando en un asiento de primera
el carpintero de tu balsa de maderaaaahhh
soy el soldado de tu lado malvado
el comandante de tu parte de adelante
perdiendo imagen a tu lado estoy mi vida
mañana será un nuevo punto de partida
soy vagabundo de tu lado profundo
por un segundo de tu cuerpo doy el mundo
que más quisiera que pasar la vida entera
como estudiante el día de la primavera
siempre viajando en un asiento de primera
el comandante de tu balsa de madera
que más quisiera que pasar la vida entera
como estudiante el día de la primavera
siempre viajando en un asiento de primera
el mejor carpintero de tu balsa de maderaaaahhh
soy el soldado de tu lado malvado
y el comandante de tu parte de adelante
soy el soldado de tu lado malvado
y el comandante
sólo estoy sólo y estoy buscando
esa alguien que me está esperando
que me entienda y si no me entiende
alguien que me comprende
alguien a quién recordar de memoria cuando estoy de viaje
cuando estoy muy lejos sí!
soy un vagabundo y camino bastante
alrededor del mundo
pero quiero volver a mi casa
a alguna casa
para encontrar a esa princesa vampira
que respira
que respira y me mira
martes, enero 16, 2007
FELICITATS!!!
En Dani, l'únic autèntic amic varó q he tingut i tinc i amb el q mai hi ha hagut cap mena d tensió q enfosquís la nostra amistat es casa! La noia, Shauna from Saint Louis, EE.UU (quina casualitat tb). Ell ja té els 30 i ella 21, són una parella de psychobillies encantadora. Em sento molt feliç per ells, ja era hora q en Dani tingués un bon cop de sort :) En fi, ara ja tindré dues persones especials a Ianquilàndia. Es casaran a Jamaica i viuran a Memphis q diuen q és baratet. Esperem que tot i així no tinguin cap mena de dificultat... jeje les seves feines valen la pena no? un crack informàtic i una artista ceramista q fa objectes quotidians amb forma de fal·lus... si són unes perles!!! En fi, q moltes felicitats, m'ha fet molta il·lusió la noticía i més encara fer d testimoni jajaja encara q no sigui en la cerimònia oficial a Jamaica però bueno, ja m'han dit q faran una altra a Memphis amb tots els amics :) Em penso q ja sé a on seran les meves properes vacances jeje. petons
domingo, enero 14, 2007
coses q pasen pel cap, no em mireu malament
Quan feia ballet la professora m'insistia en que m'hi dediqués, q hi veia molt de futur en mi com a ballarina i q si m'acabava decantant cap el contemporani com era la meva intenció q podria arribar a ser algú. Vaig canviar d col·le i ho vaig deixar, vaig probar d tornar un parell d'anys després a una acdèmia d'alt nivell a on feien els examens a Londres però en veure que nenes més petites q jo recordaven millor el nom dels passos em va entrar la plorera d l'orgull ferit i ho vaig deixar estar, com podien ser millors q jo si eren més petites malgrat q jo ho hagués deixat durant dos anys? Un orgull feridor i estúpid. No hi vaig tornar mai més. Aquest any vaig rumiar d'apuntar-me a dansa a la universitat però pensant en els kilos q em sobren ho vaig deixar correr.
Durant l'època d'institut em vaig trobar d tot. Vaig fer classes particulars de cant i la professora em va dir q tenia molta potència i afinació, q era capaç d'arribar tant a greus com a aguts, q coneixia molt bé el meu cos i q podia arribar a treure'n molt de profit. Vaig pensar en el teatre musical donada la combinació d dansa i cant, però vaig trobar q per mi era un joc i q la meva veu mai no ha estat gaire bonica, la qualcosa encara considero, tot i q l'òpera em motivava molt, m'hi hauria decantat cap ella probablement. Tan se val pq ho vaig deixar, massa cares les classes.
Tant a plàstica com als crèdits variables q tenien a veure amb l'expressió artística els professors em van encoratjar a fer el batxillerat artístic i belles arts. Recordo com la professora de pintura, la Marina, va estar ensenyant el que havia pintat, el que no recordo s a qui, potser al Jaume Garcia i a algú més, no ho sé, aixó ho he oblidat, però recordo la barreja de vergonya i orgull a les galtes inflades i vermelles junt amb el riure nerviós d'agraïment. També recordo el dia q el Pere Bascones ens va dir a dibuix q retractéssim al company del costat i com va ensenyar tb el meu dibuix pq era calcat a la Laia López tot i q curiosament se la veia més envellida, a ella no li va agradar per aixó, pq era ella, però vella... curiós no? Finalment, ni ho vaig contemplar fer l'artístic, dibuixava i pintava quan m'ho deien o em venia terriblement d gust, i aixó era en ben poques ocasions i per tant no considerava q mai m'hi pogués dedicar, no he tingut mai inspiració ni constància, no puc ser artista.
D'altra banda, també a l'institut, em vaig afartar de fer crèdits variables d'escriptura imaginativa anomenats "Tallers de Letras" amb l'Enric Sàrries q sempre em posava sufis dient-me q era tan bona com vaga, i q no em puntuaria amb l'excel·lent fins q no fes només alló q em venia de gust. M'agradaven aquests crèdits pq suposaven reptes els escrits, tots eren tan raros, quines tècniques Déu meu! en canvi, els q no eren d'escriure si no d lèxic o coses així no els feia. Recordo a l'Albert un company q al·lucinava amb la meva rapidesa per a pensar un text seguint les normes pautades i escriure'l, sempre ho escribia tot l'hora abans de la classe i aixó q eren escrits llarguets, no pas redaccions d quinze linies. En Sàrries em deia q m'ho prengués en serio, q tenia fusta. En Manel Haro a castellà em donava l'oportunitat de llegir el que escribia de tant en tant a classe, tb pq ell sempre demanava exercicis d'escriptura protagonitzats per la seva estimada Josefina però tb d'altres més lliures encara. Un dia em va dir q escrigués un llibre, li vaig dir q no q jo no sabia escriure "textos llargs" q no tenia prou imaginació ni sabia crear una història. Em va dir q ximpleries, q ho tenia tot al cap i q podia fer qualsevol cosa. Finalment no ho he probat mai d'escriure res gaire extens més enllà de les mini noveles q ens feia fer el Sàrries i q sempre em posava Excel·lents. Continuo pensant q no tinc cap història i q l q sé fer en tot cas és crear imatges, però no narracions, per aixó suposo q quan he ensenyat un text ningú l'ha entés, el que em recorda una altra cosa... a primer de carrera vaig fer una assignatura d'amplicació de llengua catalana i vam fer una mena d concurs literari. Van venir un parell de professors més a opinar sobre els textos o algu així i un altre a fer una mena d conferència dins d l'entrega d premis. Recordo com la professora li va preguntar a aquest referent a mi si era possible q algú pogués dominar increïblement la llengua i en canvi no ser entés, q si podia tractar-se de l'abstracció en tant terme artístic en la prosa... no recordo el q li va respondre el de la conferència però sí a la professora q em va clucar l'ull. Ara ja no sé escriure, ara quasi no sé ni llegir, la darrera davallada moral q vaig tenir ho va destruir, però crec q de mica en mica ho estic recuperant. Potser algun dia torni a saber expressar-me com ho feia abans, encara q no m'entenguessin! ;P
En l'època de la unversitat he pintat un parell de quadres que m'han dit q els han deixat parats als q els hi ensenyat. Voldria fer alguna mena de curs de pintura, però considero que continuo sense una motivació artística-espiritual com per dedicar-m'hi, simplement crec que sempre se m'han donat bé les manualitats i prou.
En fi, que ni ballarina, ni cantant d'opera, ni escriptora ni pintora, ah! i no oblidem els esports de contacte q el meu profe d tae kwon do em volia dur als campionats i ho vaig deixar estar pq passava d'anar al gimnàs podent quedar-me a casa! per tant, tampoc esportista.
Ara estic fent història de l'Art i ningú m'ha dit q tingui fusta, bueno, potser la Giannina a la seva manera, però ella ho diu pq li agrada com li trec el suc a les coses q em donen a interpretar però aixó és una altra cosa... en fi, q ara estic fent camí per a una cosa q ningú m'ha dit q estigui capacitada i q no pinta gaira bé a q ho hagi d'estar.
Realment, després de tantes possibilitats, seré algú a la vida, i no vull dir en tant al reconeixement per part d la resta sinó al autoreconeixement, algun dia podré dir: si, em dic Judith López i em dedico aixó, i m'encanta! No sé, suposo q no es pot pretendre endevinar el futur, però no oblidem que aquest cada cop està més aprop i continua sent indefinit... mala senyal. Petons
Durant l'època d'institut em vaig trobar d tot. Vaig fer classes particulars de cant i la professora em va dir q tenia molta potència i afinació, q era capaç d'arribar tant a greus com a aguts, q coneixia molt bé el meu cos i q podia arribar a treure'n molt de profit. Vaig pensar en el teatre musical donada la combinació d dansa i cant, però vaig trobar q per mi era un joc i q la meva veu mai no ha estat gaire bonica, la qualcosa encara considero, tot i q l'òpera em motivava molt, m'hi hauria decantat cap ella probablement. Tan se val pq ho vaig deixar, massa cares les classes.
Tant a plàstica com als crèdits variables q tenien a veure amb l'expressió artística els professors em van encoratjar a fer el batxillerat artístic i belles arts. Recordo com la professora de pintura, la Marina, va estar ensenyant el que havia pintat, el que no recordo s a qui, potser al Jaume Garcia i a algú més, no ho sé, aixó ho he oblidat, però recordo la barreja de vergonya i orgull a les galtes inflades i vermelles junt amb el riure nerviós d'agraïment. També recordo el dia q el Pere Bascones ens va dir a dibuix q retractéssim al company del costat i com va ensenyar tb el meu dibuix pq era calcat a la Laia López tot i q curiosament se la veia més envellida, a ella no li va agradar per aixó, pq era ella, però vella... curiós no? Finalment, ni ho vaig contemplar fer l'artístic, dibuixava i pintava quan m'ho deien o em venia terriblement d gust, i aixó era en ben poques ocasions i per tant no considerava q mai m'hi pogués dedicar, no he tingut mai inspiració ni constància, no puc ser artista.
D'altra banda, també a l'institut, em vaig afartar de fer crèdits variables d'escriptura imaginativa anomenats "Tallers de Letras" amb l'Enric Sàrries q sempre em posava sufis dient-me q era tan bona com vaga, i q no em puntuaria amb l'excel·lent fins q no fes només alló q em venia de gust. M'agradaven aquests crèdits pq suposaven reptes els escrits, tots eren tan raros, quines tècniques Déu meu! en canvi, els q no eren d'escriure si no d lèxic o coses així no els feia. Recordo a l'Albert un company q al·lucinava amb la meva rapidesa per a pensar un text seguint les normes pautades i escriure'l, sempre ho escribia tot l'hora abans de la classe i aixó q eren escrits llarguets, no pas redaccions d quinze linies. En Sàrries em deia q m'ho prengués en serio, q tenia fusta. En Manel Haro a castellà em donava l'oportunitat de llegir el que escribia de tant en tant a classe, tb pq ell sempre demanava exercicis d'escriptura protagonitzats per la seva estimada Josefina però tb d'altres més lliures encara. Un dia em va dir q escrigués un llibre, li vaig dir q no q jo no sabia escriure "textos llargs" q no tenia prou imaginació ni sabia crear una història. Em va dir q ximpleries, q ho tenia tot al cap i q podia fer qualsevol cosa. Finalment no ho he probat mai d'escriure res gaire extens més enllà de les mini noveles q ens feia fer el Sàrries i q sempre em posava Excel·lents. Continuo pensant q no tinc cap història i q l q sé fer en tot cas és crear imatges, però no narracions, per aixó suposo q quan he ensenyat un text ningú l'ha entés, el que em recorda una altra cosa... a primer de carrera vaig fer una assignatura d'amplicació de llengua catalana i vam fer una mena d concurs literari. Van venir un parell de professors més a opinar sobre els textos o algu així i un altre a fer una mena d conferència dins d l'entrega d premis. Recordo com la professora li va preguntar a aquest referent a mi si era possible q algú pogués dominar increïblement la llengua i en canvi no ser entés, q si podia tractar-se de l'abstracció en tant terme artístic en la prosa... no recordo el q li va respondre el de la conferència però sí a la professora q em va clucar l'ull. Ara ja no sé escriure, ara quasi no sé ni llegir, la darrera davallada moral q vaig tenir ho va destruir, però crec q de mica en mica ho estic recuperant. Potser algun dia torni a saber expressar-me com ho feia abans, encara q no m'entenguessin! ;P
En l'època de la unversitat he pintat un parell de quadres que m'han dit q els han deixat parats als q els hi ensenyat. Voldria fer alguna mena de curs de pintura, però considero que continuo sense una motivació artística-espiritual com per dedicar-m'hi, simplement crec que sempre se m'han donat bé les manualitats i prou.
En fi, que ni ballarina, ni cantant d'opera, ni escriptora ni pintora, ah! i no oblidem els esports de contacte q el meu profe d tae kwon do em volia dur als campionats i ho vaig deixar estar pq passava d'anar al gimnàs podent quedar-me a casa! per tant, tampoc esportista.
Ara estic fent història de l'Art i ningú m'ha dit q tingui fusta, bueno, potser la Giannina a la seva manera, però ella ho diu pq li agrada com li trec el suc a les coses q em donen a interpretar però aixó és una altra cosa... en fi, q ara estic fent camí per a una cosa q ningú m'ha dit q estigui capacitada i q no pinta gaira bé a q ho hagi d'estar.
Realment, després de tantes possibilitats, seré algú a la vida, i no vull dir en tant al reconeixement per part d la resta sinó al autoreconeixement, algun dia podré dir: si, em dic Judith López i em dedico aixó, i m'encanta! No sé, suposo q no es pot pretendre endevinar el futur, però no oblidem que aquest cada cop està més aprop i continua sent indefinit... mala senyal. Petons
sábado, enero 13, 2007
dissabtes
En fi, un dissabte més al bar de ma germana. Un dissabte més assabentant-me dels problemes que es couen a casa per persones q aprecio però q hi són estranyes. Un dissabte més a la tarda a casa. Un dissabte més plantejant-me la meva vida. Un dissabte més ensopida. Un dissabte més... sense somriure. Ho sento
domingo, enero 07, 2007
ejercicio
Fumo mi pipa y eschucho hip hop
oh oh oh
cry men, cry right now!
I'm screaming for you!
it's a present by a clown
cintas de cuero ennoblecen mis puños
brilla, sonrie
... limitate al ritmo...
no lo entiendas, no tiene sentido
es y sólo es
un ejercicio
Suscribirse a:
Entradas (Atom)