sento que estic fent el ridicul. vull saber de la teva vida.
Sempre teva, Judith.

techno trance girl

Quisiera volver a sentir la sensualidad
I'm lost without your love...
Moverme contigo, sentir tus manos... las mias
tocarnos
besarnos
convertir tu suspiro, el mio, en nuestro jadeo
Drogarnos
saciarnos
y en un infinito SÍ...
reencontrarnos.

escoltant Richard Ashcroftagua

hierro óxido fugaz ténue impertérrito instantáneo muevo
lacónico hipo ser impuesto libre compuesto
un ejercicio de escritura... cómo la llamaban los surrealistas? bueno, ya me entendeis, todo aquello del método paranoico crítico. No estaría mal hacer un post diario de este tipo, no? interesting...

experimentant

Ahir després d'anar a ballar amb una ex-companya de feina, la Sara, a un lloc de quarentons i cap amunt que es diu Marabú (terrible, no hi aneu mai), em vaig trobar amb el Víctor que em va fer una perduda quan ja anava cap a casa i resulta q estava al costat. Ell i els seus col·legues anaven a una rave, i m'hi van convidar. Finalment vam a anar a dues, una a Guinardó i una altra a Bogatell, des de les 5-6 del matí fins a les 12-13:00 hores. Música techno trance o ves a saber q era alló, increiblement trallera, en plan versió modesta de l'escena de la discoteca de Blade. Va estar interessant, música a tope, molta gent però sense agobiar-se, molt bon rotllo i ganes de pasar-s'ho bé. Els col·legues d'en Víctor a part de costo duien mdma em penso q es diu, el q vulgarment es coneix com a cristall. Vaig decidir probar-ho. Em feia una mica d mal rotllo pq jo de drogues a part del costo i la maria no n'he volgut tastar mai cap altre, però mira, estic en una fase en la q el q m'importa s esgotar els cartutxus, divertir-me i d'aquí un temps pensar q tot l q havia d'experimentar, més o menys, ja ho he fet, sempre clar, dins un límits, i es que no m'hi vull quedar fent una ximpleria d'aquestes. Per si teniu curiositat, les dues maneres q vaig veure de com es prenia el cristall eren, o bé mullant-te una mica el dit i tocant-lo amb la punta el que et quedi com enganxat t'ho llepes, com la sal q et prens amb el tequila, i l'altre és fent com una mena de bombetes, un troçet de paper de fumar, una miketa de kristall dins, i cap a dins. Interessant, però ja us ho dic, en vaig prendre una quantitat tan petita q no vaig sentir res d'especial, i si em va afectar d'alguna manera va ser per no sentir-me cansada. En fi, una cosa més viscuda, ara, espera que els hi expliqui a les meves amigues... em mataran. Un petó i arreveure! Aps, vaig acabar a casa d'un d'ells que es diu Arnau... psé

Hola bonita. Q tal x ahí? No sabes ls gans q tngo d vert. He estao viendo a La Unión y voy ya pa ksita. L finde q viene podría skparme a Barna. Muxus!

Acabo de llegar a casa después de tomar un cocktail que lleva el mismo nombre q mi calle, supongo que en su honor, Joaquim Costa, en el Lletraferit , buenísimo, siempre y cuando te guste la menta fresca. Al salir he tenido la agradable y divertida sorpresa de un sms. Era de un chico vasco, o debería decir hombre ya que pasaba de los 30, creo que lo conocí hace un par o tres de semanas en el bar de mi hermana. Sí, fue por la Mercè exactamente. Nos escribimos sms que paulativamente suben de tono aunque sin llegar nunca a lo obsceno, el límite es decir o insinuar que apetece el estar juntos o besarse. Dice que tiene ganas de venirse, que a lo mejor se viene el fin d semana que viene, juas, habrá que verlo. En fin, que voy a decir, es la vida de soltera, experimentar y hacer todo aquello que se pueda y apetezca. VIVE LA VITA BABY

Las dos cosas. Andrés Calamaro

Me fui de repente a ningún lugar, quería salir y respirar
y antes de dormir, pensar mucho en nosotros dos
y escribir dos veces la misma canción.
Podría soñar el mismo sueño que ayer
estaba todo tan claro que no lo quise entender
entre recordar y entre olvidar
me quedo con las dos cosas.
No podemos hablar de dolor, pero podemos cantar de dolor
mientras afuera cualquiera es tan frágil.
Entre recordar y entre olvidar,
me quedo con las dos cosas.
Sos muy buena,
me rompiste el corazón y no me di cuenta.
Y antes de dormir, pensar mucho en nosotros dos
y escribir dos veces la misma canción.
Entre recordar y entre olvidar,
me quedo con las dos cosas...
cosas...
Entre dormir y soñar,
entre seguir y despertar,
para qué pensar?
Un vaso de agua no es el mar...
me quedo con las dos cosas.
No podemos hablar de dolor, pero podemos cantar de dolor,
mientras afuera cualquiera es tan frágil uh
Sos muy buena,
me rompiste el corazón y no me di cuenta,
y no me di cuenta.
Creí que podía volar...
y no me di cuenta...
y con tu inocencia!

On me dit que nos vies ne valent pas grand chose, Elles passent en un instant comme fanent les roses. On me dit que le temps qui glisse est un salaud que de nos chagrins il s'en fait des manteaux pourtant quelqu'un m'a dit...
Refrain
Que tu m'aimais encore, C'est quelqu'un qui m'a dit que tu m'aimais encore. Serais ce possible alors ?
On me dit que le destin se moque bien de nous Qu'il ne nous donne rien et qu'il nous promet tout Parais qu'le bonheur est à portée de main, Alors on tend la main et on se retrouve fou Pourtant quelqu'un m'a dit ...
Refrain
Mais qui est ce qui m'a dit que toujours tu m'aimais? Je ne me souviens plus c'était tard dans la nuit, J'entend encore la voix, mais je ne vois plus les traits "Il vous aime, c'est secret, lui dites pas que j'vous l'ai dit" Tu vois quelqu'un m'a dit... Que tu m'aimais encore, me l'a t'on vraiment dit... Que tu m'aimais encore, serais ce possible alors ? On me dit que nos vies ne valent pas grand chose, Elles passent en un instant comme fanent les roses On me dit que le temps qui glisse est un salaud Que de nos tristesses il s'en fait des manteaux, Pourtant quelqu'un m'a dit que... Refrain

vámonos átomos!

Ahir vaig escriure un post ben llarg i em pregunto si algú l'haurà llegit ni que sigui per casualitat, però la veritat, no ho crec. Tan se val.
Aquest matí ha plogut una mica mentre encara era al llit i he tancat la finestra per a no mullar-me més després de les primeres gotes que m'han refredat les galtes i els llavis, un llavis que anyoren. Ara, a la nit, de nou està plovent, però aquest cop de manera molt més intensa, amb llamps i trons. Déu està emprenyat... o potser trist... Trobo a faltar sentir la calor al meu costat, com la que el Xavi m'ha donat durant tot aquest any. Avui he pensat en trucar-lo, però no podia, no podia dir-lli que em venia de gust que per una tarda tornés amb mi, que portés una pel·lícula per veure-la a l'ordinador i que després es quedés a dormir amb mi, i no malpensem senyors, que la meva intenció no era el polvet, a més, tinc la regla. Només volia, i ara que plou i sento com refresca, que dormís al meu costat que m'abracés, que durant la pel·lícula em pogués acomodar sobre la seva espatlla, el seu pit, i que ell, pobre, es clavés, com sempre, la cadira, l'armari o el que toqués només per tal que jo ho pogués fer en ell... Soc una persona, pel que veig, bastant necessitada de "calor humana", de més tendresa que la que dono o demostro, al menys al gènere masculí, pq crec q a les meves reines, més o menys, algunes millor i a d'altres pitjor, les tinc prou ben cuidades, un exemple: la Laura va tornar diumenge d'Itàlia, i dilluns vaig soprendre-la quan sortia de la feina amb un ramet de margalides blanques, que vés per on, va donar la casualitat que són les seves flors preferides (si és que soc un crack!). Avui he vist al telediari que una dona li havia donat en vida el 60% del seu ronyó a un amic que, amb el seu inutilitzat, només li quedaven 4 mesos i mig de vida, he pensat que jo faria el mateix per la Laura, per la Cristina, per la Montse, l'Eva, la Mireia... i n'estic segura, sé que ho faria, em costaria, clar, pq de por a morir en tenim tots, pq de cicatrius que ens atravessin l'estomac no en volem cap, però ho faria, pq l'amor ha de poder amb tot n'estic convençuda, l'amor ens fa tirar endavant, l'amor és el més bonic de la vida, i només per demostrar aquest, val la pena viure.

hips don't lie

siente, siénteme
tintineos y contoneos
óleos y cuerpos
el mio
al compás
te marco, te dejas, te muevo
no te resistas... sabes que será peor
vuelve
vuelve a mi, un, dos un dos tres, y sigue
tras de si, tras de mi, tras de ti
mis curvas
síguelas
no sé cómo parar, no sé cuándo
sí!

Ducados rubio 2'15

me fumo un cigarrillo que agota mis pulmones y malmete mi aliento
pienso en en el concepto de vida, en mi vida, en mi propio concepto
es curioso por que hay momentos en los que todo es humo, en los que los ojos me arden y el cigarrillo me canta esa canción de cuando todo arde tan rápido, tan rápido, que sientes que en realidad es tu vida la que se quema
cuántas cabezas caeran antes que la mia, cuántas después
y cuándo la mia?

Tu

Com vaig poder equivocar-me tant?! Joder!!!
Si el temps posa totes les coses al seu lloc, quin és al meu si no és al teu costat?
Ho sento, ho sento tant... Merda!

llàgrimes de sang

pell de sal

ferides in eternum

però els déus s'hi tatuaven

sant sant jordi

un dos tres
un sant jordi més
quatre i cinc i sis
i que més em dóna a mi?!
o set o vuit o nou
que dius que et fa mal un ou?
però deu però onze però dotze
vinga va que et clavaré un bon colze
si tretze si catorze si quinze
collons què rima amb quinze?! "esquinçe?!" lleig...
no setze no diset no divuit
oloram el pit
ni dinou ni vint ni vint-i-un
et besaré mil cops i un munt
pot vint-i-dos ser vint-i-tres?
i en un tres i no res, tu i jo i un sant jordi més.

Jackson Pollock by Ed Harris

Són quasi bé les tres de la matinada i tot just acabo de veure el film que dóna títol a aquest post. En aquests moments que em sento tant perduda m'adono que hi ha coses que encara em poden fer pensar. No sé cap a on em duen, ni tan sols sé si m'ajuden a trobar-me o a trobar al que necessito, però les agraeixo com agrairia una gota d'aigua al desert.
Em sento sola... no ho estic, ja ho sé, però m'hi sento i voldria viure sempre en unes constants vacances a on el sol llís sempre com ho ha fet avui, malgrat que he perdut una preciosa tarda discutint simplement per intentar dir el que "crec" que penso o sento i que finalment només m'han dut a fer mal a algú. Ho sento.
De mica en mica vaig sent conscient que quant més perduda estic més fereixo a la gent que es preocupa per mi, m'impermeabilitzo de tots els ànims que em donen només perquè ja els he sentit abans. Sé que no és just, que ells s'esforcen per fer-me sentir millor perquè m'hi volen veure així, però és evident que el problema està en mi i no en res que vingui de fora. "La cura" ha de sortir de mi mateixa, però a on soc jo? Com puc superar aquesta crisi si no sé a on és el malalt i com puc crear la vacuna per evitar les crisis posteriors si no sé trobar el laboratori. Bé, al menys, encara que no estigui segura del tot, em penso que tinc la hipòtesi formulada, ara és qüestió d'experimentar i veure que en surt de tot plegat.
Per acabar, farem servir un tòpic que li he sentit dir molts cops a un amic, va per vosté senyor Barreda: LA VIDA ÉS UNA MERDA, i n'afegiré una segona part, UNA MERDA QUE CAGUEM NOSALTRES MATEIXOS.

Escoltant Apocalyptica II

Passes toves llagrimegen
cames lentes es dobleguen
corbes d'aigua i ombra
tranquil.. tranquil... no ploris per mi
cause nothing else matters
t'estimo en la foscor
i abraço la llum que de dins teu surt
però... no ens enganyem... que no es llum
si no una penyora del nostre amor

caic
caic
caic

i em torno a aixecar
que no puc deixar de plorar?
i m'aferro al meu propi pit
per què el teu ja no el vull més, és irreal.
No...

Llum... ombra
Caligari
Expressionisme sinistre
corbs, milers de corbs

cabells desfets
llençols rebregats
un sol cos
malferit
gris
i una taca vermella
petites taques blaves
i una finestra de primavera nova

una cançó d'Apocalyptica

hope is beuty,

personified

at her feet, the world,

hypnotized

a million flashes,

a million smiles

and the longest mile

but in this heart of darkness

our hope lies lost and torn

all fame like love is fleeting

when there's no hope anymore

pain and glory

hand in hand

a sacrifice

the highest price

like the poison in her arm

like a whisper, she was gone

like when angels fall

and this heart of darkness

our hope lies on the floor

all love like fame is fleeting

when there's no hope anymore

like the poison in her arm

like a whisper, she was gone

like an angel

angels fall

la meva estimada IOSUNE

Avui dia 1 de març ha nascut una estrella més, Iosune, la meva neboda (per part de germà). Aquest any ha començat amb molts canvis per mons germans, ma germana s'ha separat i mon germà es preparava per ser pare, fins avui, que per fi ho ha estat.
Iosune, un bonic nom basc del que és millor no saber-ne la traducció, ha estat el triat per la meva princesa. Aquesta tarda he anat a veure-la a l'hospital, no he gosat a tocar-la però, quan m'hi he acostat per dir-li a cau d'orella que l'estimava, un comentari m'ha sorprés... la sogre de mon germà ha dit que era clavada a mi... curiós... quina sensació.
Em moro de ganes de poder abraçar-la, de fer-li notar com l'estimo des de fa 9 mesos. Vull cuidar-la i ser el seu recolçament, sé que encara queda molt lluny el dia del seu primer conflicte però... sigui com sigui, jo hi seré allà, per acaronar-la, fer-li un petó a la galta, un altre rere el coll on acaba el cabell, i dir-li que no importa el que faci a la vida mentre sàpiga estimar i abraçar a qui ho necessita, que tot allò que ens molesta és simplement el que no entenem i que només ens hi hem d'esforçar una mica per aconseguir-ho i així solucionar-ho. Que la felicitat ni s'ha d'anyorar ni perseguir, sinó trobar-la en cada "menut instant" com diria el poeta català.

Ets la meva petita (i jo seré la teva súper tieta molona ;p)

P.S.: en els darrers posts no estic posant imatges pq no sé per quins setze ous no me l'hes deixa carregar.

Que triste es el mundo sin ti
y a deshora pienso
y a deshora no siento
y a deshora soy sin saber qué soy

Cuándo llegaré a tiempo
la arena se agota
corro
¿pero a dónde?

No veo no huelo no oigo
he perdido el gusto y mi piel se ha vuelto tan fria…

¿Qué tengo?
¿qué me falta?
¿eres tú?
¿o tal vez yo misma?

Solo en la cama el mundo es perfecto
pero es malo esconderse
¿pero de qué lo hago?
¿de mi?
¿de tu pensamiento?

De todo.

Lágrimas negras, Bebo Valdés y "El Cigala"

Aunque tú me has echado en el abandono,

Aunque tú has muerto mis ilusiones,

En vez de maldecirte con justo encono

En mis sueños te colmo

en mis sueños te colmo

de bendiciones.

Sufro la inmensa pena de tu extravío,

Siento el dolor profundo de tu partida

Y lloro sin que tú sepas que el llanto mío,

Tiene lágrimas negras

tiene lágrimas negras

como mi vida.

Viendo el Guadalquivir

Las gitanas lavan

Los niños en la orilla

Viendo los barcos pasar

Agua del limonero

Agua del limonero

Si e acaricio la cara

tienes quedarme un beso

En el Guadalquivir

Mi gitana lavaba

Pañuelo de blanco y oro

Que yo te daba, que yo te daba

Tú me quieres dejar,

Yo no quiero sufrir,

Contigo me voy, gitana,

Aunque me cueste morir.

ahí estoy

Tú ves la imagen

de la imagen

de la imagen

de la imagen

de la imagen

de mi.

Yo sólo veo muchos espejos y no me encuentro en ninguno.

ahogando recuerdos en sueños

Por que te quiero, por que te quise
Por que te tuve y aun te tengo
Por que olvidé pero sólo guardé
Por que vienes a mi cada noche
Por que vuelvo a olvidar cada día
Por todo esto, sigues en mi vida