Avui no ha estat un gran dia, i gràcies al meu amic Marc que sense entendre gaire pq encara es preocupa per mi (la qualcosa li agraeixo amb l'ànima) he probat aquesta nova manera d'intentar desfogar-me. Potser no funcionarà, però al menys s'haurà intentat.
No sé si serà un blog d'autopiscoanàlisi destructiu, un quadern de bitacora de l'únic viatge que per ara em puc permetre (la vida) o un estúpid diari sense res interessant ni per vosaltres ni per mi. Però aquí està, i hi estarà per un temps.
Espero, com tothom que fa un blog, suposo, que de tant en tant feu una visita, sinó, tampoc tindrà gaire sentit mantenir-lo ja que m'esforçaré per posar aquí el que no soc capaç de dir en la resta d'escenaris de la vida diària.
2 comentarios:
Benvinguda doncs a la comunitat blogger.
No parlaré en nom de tots, només de jo, però la meva última intenció no és ser llegit, sovint em fa vergonya i tot quan algú em diu que ha llegit el meu blog i/o hi ha deixat un comentari.
Senzillament ho fas per un mateix, perquè sents que has de deixar anar alguna cosa i aquest és el lloc que he escollit.
Ànims
http://despertaferro.blogspot.com
Bé, jo ho faig com a petita teràpia recomenada per tu, però per deformació professional no puc obviar que tota aquella creació, en forma de quadre o d'escrit no té sentit sense un receptor, sinó, l'obra perd el sentit, el missatge cau al buit o fent una traducció d'aquelles tipus almodóbar... al doble cero.
Publicar un comentario